divendres, 7 de febrer del 2014
Eines de diagnòstic de problemes de xarxa
Ping:
Comanda
utilitzada per comprovar l’estat de la connexió a Internet i el del servidor al
que volem accedir.
Per utilizar-la hem
d’anar a Inicio i després a Ejecutar, on hem d’escriure cmd al quadre d’acció
que ens apareix.
Ara ens apareixerà l’intérpret
de comandes de MS-DOS, el primer sistema operatiu de Microsoft, en el que
haurem d’escriure ping(espai) www.(adreça que volem comprovar).(es,com,etc.).
Ara el servidor podria contestar al ping (més o menys ràpid i passant per més o
menys terminals diferents abans de contestar) o no; en el segon cas, podria
haver-hi un problema al servidor, un error de comunicació o, simplement, que està
protegit contra pings.
IpConfig: Aplicació de consola que mostra els valors de configuració de
xarxa de TCP/IP actuals y actualitza la configuració del protocol DHCP y el
sistema de nombres de domini (DNS).
Tracert:
Comanda
molt semblant en la que escrivim tracert(espai)(adreça URL) en l’intèrpret de
comandes de MS-DOS; aixó ens permet veure per on passen els paquets de IP.
Configuració d'una xarxa
Model de capes d’una xarxa TCP-IP
1.Nivell físic (cable, fibra óptica): s’encarrega de tipus de cable, tipus i freqüència de senyal, codificació
de bits i transformació en electricitat.
2.Nivell d’enllaç de dades (Ethernet): s’encarrega de regular
el procés pel que un ordinador pot transmetre informació que
posteriorment escoltaran els seus companys de xarxa; a més, aquests dispositius
també arreglen els errors dins la informació (gràcies a la targeta Ethernet).
3. Nivell de xarxa (IP):
s’encarrega de transmetre dades fora de la nostra LAN (gràcies a una
“matrícula” anomenada distintiu de xarxa IP).
4.Nivell de transports (de
dades)-TCP,UDP: Rep les dades de les aplicacions que està
utilitzant l’usuari i les fragmenta per al seu posterior enviament (al arribar
al dispositiu de destí les dades es desfragmenten i en cas de faltar algun
paquet s’ordena el reenviament).
5.Nivell d’aplicacions-processament de les dades que fa l’aplicació que
està utilitzant un usuari.
Al protocol TCP-IP la informació fragmentada
es codifica en nivells; el primer paquet es posa un sobre l’altre (i primer van
els paquets de nivell més alt, de manera semblant a una mathrioshka). Quan
s’arriba al més baix el document s’envia.
En total, el procés d’enviament d’un missatge
és així:
1. El missatge inicial es fragmenta en paquets
amb la seva capçalera on hi ha l’adreça origen i l’adreça destí, i l’ordre que
ocupa en la transmissió.
2. La informació en paquets arriba de l’origen
al destí pel camí més ràpid, podent anar inclús per camins no són sempre el mateix
(per exemple si la xarxa està congestionada o hi ha un tros de xarxa inactiu).
3. Els paquets arriben al destí a on són
recol·lectats, comprovats i posats en l’ordre que toca.
4. El missatge es reconstrueix al destí.
Adreçes
Adreça MAC: Les targetes de Ethernet disposen
d’un nombre únic, que ve predeterminat de fàbrica, que s’anomena adreça MAC. És
un nombre de 48 bits que actua com a matrícula identificativa del dispositiu.
Aquest nombre ja aniria bé per identificar la màquina però només és visible a
dins de la xarxa, i per tant fora d’aquesta hem de tenir una altra identificador
per tal de que arribin els missatges. (com el nombre de carnet d’identitat)
Per saber l’adreça MAC de la teva targeta de
xarxa seguirem els següents. Primer
anirem a Inicio, a partir d’on anirem a un menú anomenat Conexiones de red;
després seleccionem Conexión de Àrea Local i per últim Detalles (aquests passos
també els seguirem per comprovar quina és la nostra adreça IP, entre altres). Podrem observar l’adreça de la nostra targeta, un nombre expressat en sistema
numèric hexadecimal (16 símbols: 0,1,2,3,4,5,6,7,8,9, A, B, C, D, E, F) i
equivaldria a una matrícula d’identificació dins la nostra LAN. Com podem observar al ser un nombre molt
llarg és quasi bé impossible tenir dues targes amb el mateix nombre de sèrie.
Adreça IP:
Màscara de xarxa:
DHCP: Sistema de formació de xarxes per el qual el router assigna una IP automàtica a un dispositiu que es vulgui connectar a la xarxa i la anul·la quan s'apaga. Es un sistema molt útil per juntar temporalment un dispositiu a la xarxa.
Servidor DNS: Servidor que s’encarrega de desxifrar
una adreça URL i convertir-la en la seva IP; totes les adreces web tenen un
servidor DNS.
Construcció i planificació d'una xarxa
Per tal de poder construir una xarxa, a part
dels terminals i els cables de connexió, necessitaré que cada terminal que es
vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li doni accés i que
dialogui amb els altres perifèrics. Quan la xarxa va essent més gran és
possible que necessiti un concentrador o hub per connectar més de 2 aparells
(actualment obsolet) i si es tracta d’un lloc amb més d’una zona de treball em
caldran els switchs i routers (encaminadors) per tal de segmentar (conduir) el
tràfic i fins i tot podré afegir seguretat a la meva xarxa contra els intrusos
amb un Firewall. Si volguéssim unir més d’una xarxa les connectaríem a través
d’una passarel·la o gateway.
Cables
de connexió de xarxa; mitjà per on passen les dades
entre ordinadors i perifèrics. S’hauran de valorar les següents
característiques:
• Material
construcció i fabricació
• Velocitat
de transmissió assolible
• Fiabilitat
davant soroll (ones externes) i pirateig de senyal
Cable
coaxial (nom ve del llatí axis (nucli) i vol dir que està format al voltant del
centre):Cable actualment obsolet de coure format per
un tub central per on passa la informació, una capa de polímer que li dona
flexibilitat però també rigidesa, una capa en forma de malla que evita
interferències, i a sobre hi ha una capa per fer més agradable el tacte; les
desavantatges son que el cable atenuava molt la senyal i no permetia fer grans
xarxes (fins a 100m)
L’acompanyen els connectors BNT i els
connectors T (que s’utilitzen per anar connectant els ordinadors al llarg del
cable)
Fibra
òptica: Cable fet amb dues capes de polímer plàstic,
es a dir, fibra de vidre (s’ha d’anar amb compte ja que, tot i que es un cable
que ni s’escalfa i es trenca, s’ha d’anar amb compte, ja que funciona amb làser
i si el dobleguem ens pot anar als ulls; a més, s’ha de vigilar de no clavar-se
el cable, ja que la fibra de vidre es molt tòxica per al sistema circulatori).
El cable també té una capa menys transparent al voltant de la fibra que provoca
un efecte mirall, és a dir, la llum, al xocar contra les parets, rebota i es
queda a dins, fent que es perdi molt menys.
S’utilitza en empreses que donen connectivitat
a internet a altres empreses (ONO, TELEFONICA, ADIF, Etc.) i en grans
distàncies (Port Aventura, per exemple; la distància es molt gran i es
necessita que la informació viatgi ràpid).
Té el problema de que el material es car i que
es difícil de manipular (en realitat, hi ha persones especialistes, es un
treball de FP amb poques especialistes i molt ben pagat).
Parell
trenat (TP)(Twisted Pair): Cable de coure més
utilitzat, format per 4 parells trenats que li dóna immunitat al soroll; a més
pot portar una pantalla (STP, Shielded Twisted Pair) o no (UTP, Unshielded
Twisted Pair). Totes les connexions amb TP es fan a un armari anomenat rack.
El connector UTP funciona amb un connector
anomenat RJ45. Es crea el cable mitjançant un aparell anomenat grimpadora.
WiFi: Sistema de connexió sense fils. Funciona amb ones i hi ha tres
sistemes; Bluetooth (crea una xarxa de curt abast i poca velocitat, utilitzada
per compartir arxius entre dos mòbils o un mòbil i ordinador), Infrarojos
(primera tecnologia inalàmbrica creada; té poc abast i poca fiabilitat) i WLAN
(tecnologia que coneixem com a connexió WiFi, té molt abast, però hi ha certs
elements que poden evitar que funcioni, com reixes metàl·liques).
Adaptador
de xarxa
La targeta de xarxa, també anomenada
adaptador de xarxa o NIC (Network Interface Card), permet la comunicació entre
els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos
entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM, impressora, etc). Hi ha diversos
tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o arquitectura que
s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), però
actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza un connector RJ-45.
Concentradors
Hub
(concentrador): Comunica els segments de xarxa,
transportant paquets d’informació que arriben al hub i posteriorment es mouen
per tots els segments. Això es un inconvenient, ja que provoca que per els
segments es moguin més paquets dels que estan destinats als dispositius
connectats; això provoca ralentització de la xarxa per saturació i que sigui
fàcil infectar tota la xarxa mitjançant un paquet extern amb codi maliciós.
Switch:
Fa la mateixa funció que el hub però transporta cada
paquet per el segment que li pertoca (i no el passa si no està destinat a cap
dispositiu de la xarxa); això evita els principals inconvenients del hub
(ralentització de la xarxa i risc d’infecció total de la mateixa per paquets
amb codi maliciós).
Router
(encaminador): Comunica la xarxa amb una altra xarxa.
Permet que la informació sigui filtrada depenent de la xarxa on vingui o fins i
tot depenent de quin tipus d’informació sigui, regular les xarxes amb les que
podem connectar i quin serveis podem utilitzar (podríem impedir que els usuaris
de la nostra xarxa es connectin a una determinada adreça o que enviïn fitxers),
fer de hub o switch (però és malbaratar les seves possibilitats) i fins i tot
fer de firewall (un element
“tallafoc” per dotar de seguretat una xarxa).
Mòdem: Dispositiu obsolet que permetia que un dispositiu es connectés a
Internet mitjançant la via telefònica.
Gateway: És una eina de xarxa que funciona com un router que enllaça xarxes que
no tenen perquè ser en el mateix protocol, com serien la xarxa telefónica i la
d’Internet.
Access
Point: Hub inalàmbric.
Servidor
d’impressió: Permet connectar una impressora a una
xarxa de manera que podem imprimir des de qualsevol equip a la impressora, que
tindrà un receptor inalàmbric per rebre la informació imprimir.
Repetidor
de senyal: Periféric que fa que la senyal inalàmbrica
d’una xarxa WiFi es regeneri, cosa que permet ampliar la xarxa.
Per més informació sobre cables: http://www.facel.es/(asociación española de fabricantes de cables, conductores eléctricos y fibra óptica)
dijous, 30 de gener del 2014
Tipus de xarxa
A més de la LAN
hi han més tipus de xarxa; les classificarem segons el seu abast (àrea que abarca)
i les característiques:
Segons l’abast;
LAN <(Local Area Network) (Xarxa d’Àrea
Local) màxim abast; un edifici.
MAN (Metropolitan
Area Network) (Xarxa d’Àrea Metropolitana) màxim abast; una ciutat. (exemple i foto).
WAN (Wide Area
Network) (Xarxa d’Àrea Mundial) màxim abast; el món (l'exemple més conegut es Internet).
Segons les
característiques;
Xarxa en anell
(Token Ring): sistema per el qual un grup d’ordinadors estan connectats en
forma de cercle amb cables, de manera que la informació es passava a qualsevol
ordinador (però passant abans per els altres). Ara s’ha quedat obsoleta, ( era característica
dels anys 80, desenvolupada per IBM) , i tenia l’inconvenient de que si un
ordinador es penjava la xarxa deixava de funcionar; actualment ha evolucionat
en la xarxa en estrella.
Xarxa en estrella: Xarxa que funciona amb uns dispositius connectats a un concentrador o hub, el qual s’encarrega de distribuir les dades. Conté un servidor que controla les peticions, les xarxes,. Els usuaris, etc; és l’element més important de la xarxa i en el cas de que deixés de funcionar la xarxa també ho faria.
Xarxa en bus:
Xarxa que funciona mitjançant un cable anomenat bus, al qual es connecten els
dispositius; permet no haver de tenir tots els dispositius en funcionament per
compartir dades i recursos.
Xarxa en arbre:
Munió de xarxes en estrella interconnectades entre si, cada una amb el seu
concentrador propi.
Xarxa cel·lular:
Xarxa més actual que funciona amb tecnologies inalàmbriques per compartir
dades; Wireless Lan (WLAN, WiFi), Bluetooth, etc.
divendres, 24 de gener del 2014
Definició de xarxa LAN
Una xarxa LAN (Local Area Network) es
un conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per tal de compartir feina i
recursos (com la impressora, el router, etc.). Per tal de crear-la necessitem
cables i un concentrador de cables (hub) o commutador (switch); a més, necessitem dins l'ordinador una targeta de xarxa Ethernet per comunicar-nos a través de la LAN.
Per fer funcionar
la xarxa necessitem maquinari (explicat anteriorment) i programari (protocols
de comunicació, programes de correu electrònic, enviar arxius, etc.)
En resum, els
avantatges d’una xarxa son:
- Compartir recursos
- Restringir l’accés a recursos
- Compartir informació
- Accés a informació des de qualsevol dispositiu
- Compartir informació referent a bases de dades
- Concentrar dades en els ordinadors de cada xarxa
- Rastrejar els usuaris que volen accedir a certa informació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)